Accediu aquí per saber les respostes del test
- Quin Títol de la Constitució Espanyola recull els drets fonamentals i les llibertats
públiques?
A. El Títol Primer.
B. El Títol Primer i també una part del Títol Segon.
C. Cap Títol. Surten esmentats al Preàmbul.
D. El Títol Novè, perquè regula el Tribunal Constitucional. - Es requerirà autorització judicial per a l’entrada en domicili per a:
A. La detenció dels seus estadants en cas de delicte flagrant.
B. Realitzar una inspecció amb el consentiment del seu ocupant.
C. La pràctica d’una notificació administrativa quan hagin resultat infructuosos dos intents
de notificació efectuats amb anterioritat.
D. L’execució forçosa dels actes de l’Administració. - Són titulars del dret a participar en els assumptes públics, directament o mitjançant
representants lliurement elegits en eleccions periòdiques per sufragi universal:
A. Totes les persones amb residència legal a Espanya.
B. Únicament les persones espanyoles, sense perjudici d’allò que, en atenció a criteris de
reciprocitat, pugui establir-se per tractat o llei per al dret de sufragi actiu a les eleccions
generals.
C. Únicament les persones espanyoles, sense perjudici d’allò que, en atenció a criteris de
reciprocitat, pugui establir-se per tractat o llei per al dret de sufragi actiu i passiu a les
eleccions municipals.
D. Únicament les persones espanyoles, sense perjudici d’allò que, en atenció a criteris de
reciprocitat, pugui establir-se per tractat o llei per al dret de sufragi passiu a les eleccions
autonòmiques. - Pot l’Administració civil imposar sancions que impliquin directament o subsidiàriament
privació de llibertat?
A. Sí, però només per un màxim de 72 hores.
B. Sí, però ho ha de notificar immediatament al jutjat de guàrdia.
C. No, en cap cas.
D. No, però ho pot fer l’autoritat sanitària si està vigent una declaració d’estat d’alarma per
pandèmia. - En la votació d’investidura per a l’elecció de president/a del Govern central:
A. El rei/na proposa candidat a través del president/a del Congrés.
B. El candidat/a proposat exposarà davant les dues cambres en sessió conjunta el
programa polític del Govern que pretengui formar.
C. Si les cambres atorguen la seva confiança al candidat/a mitjançant el vot de la majoria
absoluta dels seus membres, el rei/na el/la nomenarà President/a.
D. Si cap candidat/a obté la majoria absoluta en el termini de dos mesos des de la primera
votació, el president/a del Congrés dissoldrà la Cambra i convocarà noves eleccions. - En cas d’una necessitat urgent i extraordinària, el Govern podrà dictar disposicions
legislatives:
A. Provisionals.
B. Per tal de regular amb rang de llei matèries com els deures i drets fonamentals regulats
en el Títol I de la Constitució.
C. Per tal de regular amb rang de llei matèries com el funcionament de les institucions com
el Defensor del Poble.
D. Prèvia autorització del Congrés mitjançant llei de bases. - El govern de l’Estat es compon:
A. Del president/a, del vicepresident/a o vicepresidents/entes, dels/les ministres i dels
secretaris/àries d’Estat.
B. Del president/a i dels/les ministres, exclusivament.
C. Del president/a, dels/les ministres, dels secretaris/àries d’Estat i dels directors/ores
generals.
D. Del president/a, del vicepresident/a o vicepresidents/es, en el seu cas, i dels/les
ministres. - En el debat d’investidura, és elegit president/a del govern la persona candidata que
obtingui:
A. El vot de la majoria absoluta del Congrés dels Diputats en primera votació i de la majoria
simple en segona votació.
B. El vot de la majoria absoluta del Congrés dels Diputats en primera votació i de la majoria
simple del Senat en segona.
C. El vot de la majoria simple del Congrés dels Diputats i del Senat, reunits en sessió
conjunta.
D. El vot de la majoria de tres cinquenes parts del Congrés dels Diputats en primera votació
i de la majoria absoluta en segona votació. - D’acord amb l’article 97 de la Constitució, el govern de l’Estat exerceix:
A. Les potestats reglamentària i jurisdiccional.
B. La funció executiva i la potestat reglamentària.
C. Les funcions executiva i pressupostària.
D. La funció reglamentària i la potestat legislativa. - L’adopció de la moció de censura requereix:
A. La majoria absoluta del Congrés dels Diputats.
B. La majoria absoluta dels Congrés dels Diputats, que ha de ser ratificada posteriorment
per la majoria simple del Senat.
C. La majoria simple del Congrés dels Diputats.
D. La majoria absoluta del Congrés dels Diputats i del Senat, reunits en sessió conjunta. - El Tribunal de Comptes:
A. Està regulat per llei orgànica.
B. Disposa d’un àmbit de control estatal; no exerceix control sobre l’activitat econòmica i
pressupostària dels òrgans les comunitats autònomes.
C. És un òrgan del poder judicial.
D. Està compost per una Secció de Fiscalització i una Secció de Comptabilitat. - El Defensor del Poble dona comptes:
A. Al president/a del Govern.
B. Al Tribunal de Comptes.
C. A les Corts Generals.
D. Al Síndic de Greuges. - Segons la Constitució:
A. La Diputació Permanent és l’òrgan que assumeix les funcions de les diputacions
provincials quan aquestes no estan reunides.
B. La presidència de la Diputació Permanent rota anualment entre els membres dels grups
parlamentaris.
C. Hi haurà una Diputació permanent per al conjunt de les cambres.
D. Hi haurà una Diputació permanent per a cada cambra. - La irresponsabilitat dels membres de les Corts Generals per les opinions manifestades
en l’exercici de llurs funcions rep el nom de:
A. Immunitat.
B. Inviolabilitat.
C. Impunitat.
D. Fur especial. - El Consell General del Poder Judicial està integrat per:
A. El conjunt de magistrats/des i jutges/jutgesses del poder judicial.
B. El president/a del Tribunal Suprem i vint membres nomenats pel rei/na per un període de
cinc anys.
C. Dotze membres, nomenats entre jutges/jutgesses i tribunals a proposta del Congrés i del
Senat per majoria de tres cinquenes parts.
D. Vint membres escollits pels magistrats/ades i jutges/jutgesses que conformen el poder
judicial. - D’acord amb el que expressa la Constitució espanyola, el Ministeri Fiscal exerceix les
seves funcions:
A. Per mitjà d’òrgans propis conforme als principis d’unitat d’actuació i dependència
jeràrquica i amb subjecció, en tot cas, als principis de legalitat i imparcialitat.
B. D’acord amb les indicacions rebudes per part del Jutjat o Tribunal al qual està adscrit.
C. En l’àmbit de l’Administració de Justícia de la Comunitat Autònoma on les desenvolupa.
D. Exclusivament en l’àmbit penal, per a la persecució dels delictes i la protecció de la
legalitat. - El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és un òrgan:
A. De caràcter consultiu.
B. Que només té jurisdicció contenciosa administrativa.
C. Previst a l’Estatut d’autonomia com a culminació de l’organització judicial de Catalunya.
D. Equiparable al Consell General del Poder Judicial, en l’àmbit de Catalunya. - D’acord amb la Llei orgànica del poder judicial, la justícia:
A. Emana del Govern i s’administra en nom del rei/na per jutges/jutgesses i magistrats/ades.
B. Emana del poble i s’administra en nom del rei/na per jutges/jutgesses i magistrats/ades.
C. Emana del rei/na i s’administra en nom del poble per jutges/jutgesses i magistrats/ades.
D. Emana del poble i s’administra en nom del Govern per jutges/jutgesses i magistrats/ades. - D’acord amb la Llei orgànica del poder judicial, poden els jutges/jutgesses i tribunals
NO aplicar els reglaments?
A. Sí, però només a través d’una qüestió prejudicial prèvia.
B. No, els reglaments són una font del dret i no poden no ser aplicats en cap cas.
C. Sí, però només quan siguin contraris a la Constitució.
D. Sí, quan siguin contraris a la Constitució, a la llei o al principi de jerarquia normativa. - Quina de les següents sales NO és del Tribunal Suprem?
A. La Social.
B. La Penal.
C. La Militar.
D. La d’Apel·lació. - El Govern pot dictar decrets llei:
A. Sense més limitacions que els àmbits materials de la seva competència, d’acord amb la
seva potestat reglamentària.
B. Només en casos d’extraordinària i urgent necessitat.
C. Només durant els estats d’alarma, excepció o setge.
D. Per aprovar textos amb rang de llei, si compta amb l’autorització prèvia de les Corts
Generals. - Segons la Constitució, les lleis orgàniques s’aproven:
A. Per majoria absoluta del Congrés, en una votació final sobre el conjunt del projecte.
B. Per majoria de dos terços al Congrés i majoria absoluta al Senat.
C. Mitjançant el procediment de reforma previst a l’article 168 de la Constitució que inclou,
entre d’altres tràmits, la dissolució de les Corts i un referèndum de ratificació.
D. Per regular, entre d’altres matèries, els Pressupostos Generals de l’Estat. - Quines matèries estan excloses de la iniciativa legislativa popular, segons la
Constitució?
A. Totes les matèries reservades a la competència exclusiva estatal.
B. Totes les matèries reservades a la competència exclusiva autonòmica.
C. Totes les matèries pròpies de llei orgànica, entre d’altres.
D. Totes les matèries que puguin tenir conseqüències pressupostàries. - El Parlament de Catalunya exerceix potestats legislatives?
A. No, la Generalitat de Catalunya no pot aprovar normes amb rang de llei.
B. No, perquè el poder legislatiu és únic per a tot l’Estat.
C. Sí, d’acord amb l’Estatut d’autonomia de Catalunya.
D. Sí, perquè gaudeix d’un tracte diferencial respecte de les nacionalitats no històriques. - D’acord amb l’article 137 de la Constitució, l’Estat s’organitza territorialment:
A. En municipis, en províncies i en les comunitats autònomes que es constitueixin.
B. Només en municipis i en províncies.
C. Només en municipis i en comunitats autònomes.
D. En comunitats autònomes, en províncies, en municipis i en comarques. - Les entitats públiques empresarials estatals es regeixen:
A. En general, pel dret públic, llevat d’allò que es refereix a la formació de la voluntat dels
seus òrgans, a la contractació i a l’actuació en el mercat, casos en els quals es regeixen
per la legislació civil i mercantil.
B. Sempre pel dret públic.
C. Pel dret públic o el dret privat, segons allò que disposin lliurement els respectius estatuts.
D. En general, pel dret privat, llevat d’allò que es refereix a la formació de la voluntat dels
seus òrgans, a l’exercici de les potestats administratives, en els aspectes regulats en les
lleis administratives i en els seus estatuts, casos en els quals es regeixen pel dret públic. - La norma que aprova un Estatut d’autonomia és:
A. Una llei autonòmica.
B. Un decret llei.
C. Una llei ordinària.
D. Una llei orgànica. - El sector públic institucional estatal està format:
A. Únicament per organismes autònoms, entitats públiques empresarials i les agències
estatals.
B. Per organismes autònoms, entitats públiques empresarials i les agències estatals, entre
d’altres.
C. Únicament per societats mercantils estatals, consorcis i les fundacions del sector públic.
D. Per societats mercantils estatals, consorcis i les universitats públiques transferides, entre
d’altres. - Qui nomena els membres del Govern espanyol, a excepció del president o presidenta?
A. El president o presidenta del Govern.
B. Són nomenats únicament pel Congrés dels Diputats.
C. El Congrés dels Diputats i el Senat conjuntament.
D. El rei o reina. - D’acord amb la Constitució espanyola, qui exerceix la funció executiva i la potestat
reglamentària d’acord amb la Constitució i les lleis?
A. El president/a del Govern i els vicepresidents/entes, si s’escau.
B. Cada ministre en el seu àmbit de competència.
C. El Govern.
D. Únicament el president/a del Govern. - Segons l’article 160 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, pel que fa al règim local, les
competències de la Generalitat de Catalunya són:
A. Només exclusives.
B. Exclusives i absolutes.
C. Només compartides.
D. Exclusives, i compartides en tot allò que no estableix l’apartat 1 de l’article 160. - D’acord amb l’Estatut d’autonomia de Catalunya del 2006, Catalunya estructura la seva
organització territorial bàsica en:
A. Municipis, vegueries i comarques.
B. Municipis, comarques, vegueries i diputacions.
C. Municipis i vegueries.
D. Municipis i comarques. - El Consell de Governs Locals és:
A. L’òrgan de representació de les comarques en les institucions de la Generalitat.
B. L’òrgan de representació dels municipis i diputacions en les institucions de la Generalitat.
C. L’òrgan de representació de municipis i vegueries en les institucions de la Generalitat.
D. L’òrgan de representació de les diputacions en les institucions de la Generalitat. - D’acord amb l’article 2 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, la Generalitat és integrada
per:
A. Només el president/a i el Govern.
B. El Parlament, la Presidència de la Generalitat, el Govern i les altres institucions que
estableix el capítol V del títol II.
C. Només la presidència de la Generalitat, el Parlament i el Consell de Garanties.
D. Només el Parlament, la Sindicatura de Comptes i el Síndic de Greuges. - Quina és la llengua pròpia de Catalunya:
A. El català.
B. El català, i també el castellà.
C. El català, però només per a la relació amb les administracions públiques catalanes.
D. El català, i també el castellà per a la relació amb les unitats directives de l’Administració
de l’Estat a Catalunya. - La institució en la qual s’organitza políticament l’autogovern de Catalunya és:
A. El Parlament de Catalunya.
B. La Generalitat de Catalunya.
C. El Govern.
D. El Parlament de Catalunya i el Govern. - D’acord amb la Carta Municipal de Barcelona, el Consell Municipal:
A. Adopta totes les decisions per majoria absoluta.
B. Adopta totes les decisions per majoria simple.
C. Adopta totes les decisions per majoria simple excepte per a determinats acords, per als
quals es requereix la majoria absoluta.
D. Adopta totes les decisions per majoria qualificada. - D’acord amb la Carta Municipal de Barcelona, la iniciativa per aprovar el Reglament
orgànic correspon exclusivament:
A. Als consells sectorials.
B. A l’alcalde o alcaldessa, a la Comissió de Govern i als regidors/dores.
C. A l’alcalde o alcaldessa, les comissions del Plenari i la Comissió de Govern.
D. A l’alcalde o alcaldessa, les comissions del Plenari i els regidors/dores. - D’acord amb la Carta Municipal el govern municipal actua, entre d’altres, d’acord amb
els següents principis:
A. Eficàcia i concentració.
B. Autonomia electoral i coordinació.
C. Descentralització, desconcentració i coordinació.
D. Fiscalitat i progressivitat. - D’acord amb la Carta Municipal de Barcelona, les competències del Consell Municipal:
A. Són indelegables en l’alcalde o alcaldessa i en la Comissió de Govern.
B. Són delegables únicament en la Comissió de Govern.
C. Són delegables únicament en l’alcalde o alcaldessa.
D. Són indelegables únicament en la Comissió de Govern. - Els consorcis legals entre la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona:
A. Es creen per Llei del Parlament de Catalunya.
B. Es creen per Llei estatal.
C. Es creen mitjançant conveni de cooperació entre ambdues administracions.
D. No existeixen. - D’acord amb la Carta municipal, els actes dels òrgans del districte que siguin definitius,
es poden recórrer?
A. Sí, davant l’alcalde o alcaldessa.
B. Sí, davant el Consell de Districte.
C. No es poden recórrer perquè són actes definitius.
D. Sí, davant el president/a del districte. - Segons l’article 47 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que aprova el text refós de
la Llei municipal i de règim local de Catalunya, el govern i l’administració municipal :
A. Corresponen sempre a l’Ajuntament.
B. Corresponen a l’Ajuntament, a excepció d’aquells municipis que funcionen en règim de
consell obert.
C. Correspon a l’alcalde o alcaldessa i al Consell de Districte.
D. Correspon a l’alcalde o alcaldessa, i a la Comissió de Govern. - D’acord amb la Carta municipal, la Junta de Portaveus està constituïda per:
A. Les persones designades per part dels grups polítics, per a cada sessió.
B. Els representants de les àrees municipals.
C. Els portaveus dels grups municipals.
D. Les tres respostes són correctes. - La Carta municipal defineix els consorcis legals com a ens associatius, creats per llei,
entre la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, per a la gestió conjunta de
funcions, activitats o serveis. Quin/s consorci/s legal/s crea la Carta municipal?
Assenyala la resposta correcta.
A. Cultura i Esports.
B. Infraestructures i Urbanisme.
C. Habitatge, Serveis Socials i Educació.
D. Transports Urbans de Viatgers. - D’acord amb la Llei 39/2015 d’1 d’octubre, de procediment administratiu comú de les
administracions públiques, el recurs de reposició contra un acte exprés s’interposa:
A. En el termini de 60 dies hàbils.
B. En el termini de 3 mesos.
C. En el termini d’1 mes.
D. En el termini de 15 dies hàbils. - Els actes presumptes contraris a l’ordenament jurídic pels quals s’adquireixen facultats
o drets quan no es tinguin els requisits essencials per adquirir-los:
A. Són actes inexistents.
B. Són actes dictats per silenci administratiu.
C. Són actes anul·lables.
D. Són actes nuls de ple dret. - Perquè la notificació sigui correcta ha de contenir:
A. El text íntegre de la resolució, l’expressió dels recursos que siguin procedents i la
indicació d’un òrgan diferent del que ha dictat la resolució i l’acte administratiu.
B. El text íntegre de la resolució, la indicació de si l’acte notificat posa fi o no a la via
administrativa, els recursos procedents, òrgan davant el qual s’han de presentar els
recursos, els terminis per interposar-los.
C. El text íntegre de la resolució, els recursos procedents i l’òrgan davant el qual s’han
d’interposar els recursos indicant un termini il·limitat per interposar-los.
D. El text resumit de la resolució, els recursos no procedents, l’òrgan davant el qual s’han de
presentar els recursos i els terminis per interposar-los. - Quina de les següents respostes és un exemple d’acte de tràmit?
A. Un acord que té com a efecte la finalització del procediment.
B. L’acte mitjançant el qual s’atorga audiència a les persones interessades en l’expedient.
C. La resolució d’un recurs d’alçada.
D. La resolució administrativa d’un procediment de responsabilitat patrimonial. - Respecte de l’eficàcia de l’acte administratiu, quina de les següents respostes és la
correcta?
A. Tots els actes administratius gaudeixen d’eficàcia immediata.
B. Sempre es pot atorgar eficàcia retroactiva als actes quan es dictin en substitució d’actes
anul·lats.
C. L’eficàcia de l’acte queda demorada quan així ho exigeixi el contingut de l’acte.
D. L’eficàcia de l’acte administratiu sempre està supeditada a la notificació o publicació de
l’acte administratiu. - El termini per interposar, resoldre i notificar un recurs d’alçada contra un acte exprés
és:
A. Tres mesos per interposar i un mes per resoldre i notificar.
B. Un mes per interposar i tres mesos per resoldre i notificar.
C. Un mes per interposar i un mes per resoldre i notificar.
D. Dos mesos per interposar i un mes per resoldre i notificar. - El silenci administratiu té efecte:
A. Estimatori, en els procediments d’impugnació d’actes iniciats a sol·licitud dels interessats.
B. Desestimatori, quan es transfereixin al sol·licitant o a tercers facultats relatives al domini
públic.
C. Estimatori, en els procediments de responsabilitat patrimonial.
D. Desestimatori, quan el recurs d’alçada s’hagi interposat contra la desestimació per silenci
administratiu d’una sol·licitud pel transcurs del termini. - En el procediment de declaració de lesivitat, si un cop transcorregut el termini de
……………. des de la iniciació del procediment, no s’ha declarat la lesivitat, es
produeix…….:
A. Sis mesos/la prescripció de l’acció.
B. Tres mesos/l’extinció del dret.
C. Un any/la caducitat del procediment.
D. Sis mesos/la caducitat del procediment. - Són subjectes passius de les taxes municipals:
A. Les persones físiques o jurídiques i les entitats que gaudeixin, utilitzin o aprofitin
especialment el domini públic local en benefici particular, així com les que sol·licitin o
resultin beneficiades o afectades pels serveis o activitats locals.
B. Només persones físiques.
C. Les taxes no tenen subjectes passius.
D. Les persones físiques o jurídiques i les entitats que compleixin amb el fet imposable de
l’impost. - D’acord amb la Llei general tributària, els tributs poden ser:
A. Impostos directes, multes i taxes.
B. Impostos, taxes i contribucions especials.
C. Preus privats, impostos indirectes, multes i taxes.
D. Preus públics, impostos directes i taxes. - En el marc de l’aplicació dels ingressos públics de caràcter local, l’analogia:
A. S’admet legalment per estendre més enllà dels seus termes estrictes l’àmbit del fet
imposable.
B. S’admet legalment per estendre més enllà del seus termes estrictes l’àmbit de les
exempcions.
C. No s’admet legalment per estendre més enllà dels seus termes estrictes l’àmbit del fet
imposable i dels beneficis o incentius fiscals.
D. S’admet per condonar deutes i sancions tributàries. - L’ impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana:
A. És un tribut indirecte que grava l’increment de valor dels terrenys i aquest es posa de
manifest exclusivament amb la transmissió de la propietat.
B. És un tribut directe que grava l’increment de valor dels terrenys i aquest es posa de
manifest exclusivament amb la transmissió de la propietat.
C. És un tribut indirecte que grava l’increment de valor dels terrenys i aquest es posa de
manifest a conseqüència de la transmissió de la propietat o de la constitució o transmissió
de qualsevol dret real de gaudi, limitador de domini, sobre els referits terrenys.
D. És un tribut directe que grava l’increment de valor dels terrenys i aquest es posa de
manifest a conseqüència de la transmissió de la propietat o de la constitució o transmissió
de qualsevol dret real de gaudi, limitador de domini, sobre els referits terrenys. - Els ajuntaments, mitjançant l’Ordenança fiscal reguladora dels seus tributs, poden
imposar i ordenar:
A. Qualsevol benefici fiscal en virtut de la seva potestat reglamentària i d’acord amb el
principi d’autonomia local.
B. Els beneficis fiscals expressament previstos en les normes amb rang de llei o els derivats
d’aplicació dels tractats internacionals.
C. Una bonificació de fins al deu per cent de les quotes a favor dels subjectes passius que
domiciliïn els seus deutes de venciment periòdic.
D. La prohibició d’aplicar i reconèixer beneficis fiscals que derivin dels tractats
internacionals. - Les contribucions especials es consignen al capítol del pressupost d’ingressos de
l’entitat local:
A. Capítol 1.
B. Capítol 2.
C. Capítol 3.
D. Capítol 4. - L’aprovació de les transferències de crèdit corresponen:
A. Al Plenari, quan es refereixen a canvi d’àrea de despesa dels programes, excepte quan
afectin crèdits de personal.
B. Al Plenari, quan es modifica l’orgànic de l’operador administratiu.
C. Al Plenari, quan afectin a canvi en el capítol econòmic.
D. Sempre al Plenari. - Els ajuntaments es troben obligats a exigir els impostos següents:
A. L’impost sobre activitats econòmiques i l’impost sobre construccions, instal·lacions i
obres.
B. L’impost sobre béns immobles i l’impost sobre l’increment de valor dels terrenys de
naturalesa urbana.
C. L’impost sobre construccions, instal·lacions i obres i l’impost sobre l’increment de valor
dels terrenys de naturalesa urbana.
D. L’impost sobre béns immobles, l’impost sobre activitats econòmiques i l’impost sobre
vehicles de tracció mecànica. - El reconeixement o liquidació de l’obligació:
A. És la segona de les fases successives en les quals es realitza el procediment de gestió
del pressupost de despeses.
B. És la tercera de les fases successives en les quals es realitza el procediment de gestió
del pressupost d’ingressos.
C. És la tercera de les fases successives en les quals es realitza el procediment de gestió
del pressupost de despeses.
D. És la segona de les fases successives en les quals es realitza el procediment de gestió
del pressupost d’ingressos. - D’acord amb l’article 164 de la Llei d’hisendes locals, l’exercici pressupostari:
A. Tindrà vigència durant un any a comptar des de l’endemà de la darrera publicació del
pressupost, un cop hagi estat definitivament aprovat.
B. Coincidirà amb l’any natural.
C. Tindrà vigència durant un any a comptar des de l’endemà de la seva aprovació definitiva.
D. Coincidirà amb la vigència del pressupost aprovat més, en els seu cas, la de la seva
pròrroga. - Segons l’Estatut bàsic de l’empleat/ada públic, la desobediència a les instruccions
d’un/a superior són considerades faltes molt greus:
A. Sempre.
B. Sempre, a excepció que les instruccions suposin una vulneració de l’ordenament jurídic.
C. Mai, perquè es consideren faltes greus.
D. Mai, perquè es consideren faltes lleus. - Segons l’Estatut bàsic de l’empleat/da públic, el mandat de les juntes de personal i
delegats/des de personal és de:
A. 4 anys amb possibilitat de reelecció.
B. 4 anys sense possibilitat de reelecció.
C. 3 anys sense possibilitat de reelecció.
D. 3 anys. - Quina de les següents activitats està exceptuada del règim d’incompatibilitats de la Llei
53/1984, de 26 de desembre?
A. L’exercici d’un lloc de treball en l’esfera docent com a professor/a universitari/ària
associat/ada en règim de dedicació no superior a la de temps parcial i amb durada
determinada.
B. La producció i creació literària, artística, científica i tècnica, així com les publicacions
derivades d’aquelles, sempre que no s’originin com a conseqüència d’una relació
d’ocupació o de prestació de serveis.
C. L’exercici de càrrecs en empreses o societats concessionàries, contractistes d’obres,
serveis o subministraments, arrendatàries o administradores de monopolis, o amb
participació o aval del sector públic, qualsevol que sigui la configuració jurídica
d’aquelles.
D. L’exercici com a membres de les corporacions locals, excepte que hi desenvolupin
càrrecs retribuïts en règim de dedicació exclusiva. - D’acord amb l’Estatut bàsic de l’empleat/da públic, quin dels següents és un dret
individual dels empleats/des públics exercit col·lectivament?
A. El dret de participar en la consecució dels objectius atribuïts a la unitat on presti els seus
serveis i de ser informat pels seus superiors de les tasques que ha de dur a terme.
B. El dret de l’adopció de mesures que afavoreixin la conciliació de la vida personal, familiar
i laboral.
C. El dret de l’exercici de la vaga, amb la garantia del manteniment dels serveis essencials
de la comunitat.
D. El dret de la formació contínua i de l’actualització permanent dels seus coneixements i
capacitats professionals, preferentment en horari laboral. - D’acord amb la Llei de bases de règim local, els llocs de treball a l’Administració local
seran ocupats:
A. Amb caràcter general per personal funcionari.
B. Per personal funcionari o laboral indistintament.
C. Majoritàriament per personal laboral.
D. En qualsevol cas per personal funcionari, personal laboral o personal eventual. - D’acord amb la Llei 7/1985, de 2 d’abril, els funcionaris/es al servei de l’Administració
local, es regeixen:
A. Només per l’Estatut bàsic de l’empleat/da públic (EBEP).
B. Per l’EBEP i per lleis de desenvolupament que aprovin les comunitats autònomes si en
cap cas serà aplicable la restant normativa de funció pública dictada per l’Estat.
C. En allò que no disposi la Llei de bases de règim local, per l’EBEP, per la restant legislació
de l’Estat en matèria de funció pública, així com per la legislació de les comunitats
autònomes
D. En allò que no disposi la Llei municipal i de règim local de Catalunya, es regirà només pel
Decret 214/1990, i el Decret legislatiu 1/1997. - L’excedència voluntària per cura de familiars, d’acord amb l’EBEP:
A. No és computable a efectes de triennis
B. No permet participar en cursos de formació.
C. Comporta una reserva del lloc de treball, almenys durant 2 anys.
D. És retribuïda. - En relació amb l’exercici dels drets de protecció de dades de caràcter personal:
A. En exercir el dret de rectificació, l’afectat/ada ha d’indicar en la seva sol·licitud a quines
dades es refereix i quina correcció s’hi ha de fer.
B. La persona responsable del tractament no està obligat/da a informar l’afectat/ada sobre
els mitjans a la seva disposició per exercir els drets que li corresponen.
C. Es pot considerar repetitiu en qualsevol cas l’exercici del dret d’accés més d’una vegada
durant el termini de tres mesos, tret que hi hagi una causa legítima per fer-ho.
D. Els titulars de la pàtria potestat poden exercir en nom dels menors de 18 anys els drets
d’accés, rectificació, cancel·lació, oposició o qualssevol altres que els puguin
correspondre. - D’acord amb el III Pla d’igualtat, el terme “segregació vertical” fa referència a:
A. Concentració en determinats llocs de treball que, en el cas de les dones, generalment es
caracteritzen per ser els de responsabilitat més baixa i menys remuneració.
B. Concentració de dones i d’homes en determinades activitats i ocupacions de tal manera
que les dones es veuen relegades a llocs de treball inferiors i tenen accés a un nombre
més reduït de professions.
C. Concentració en determinades ocupacions que, en el cas de les dones, generalment es
caracteritzen per una remuneració, un reconeixement i un valor social inferiors.
D. Barrera invisible que dificulta o obstaculitza l’accés de les dones als nivells més alts de
poder, de decisió o de responsabilitat d’una empresa, de manera que les seves carreres
professionals queden estancades en les categories o els nivells organitzatius més
baixos. - NO és un dels 7 àmbits d’intervenció del Pla d’igualtat d’oportunitats entre dones i
homes:
A. La política retributiva.
B. Els processos de gestió de persones.
C. La formació contínua.
D. La prevenció de riscos laborals i vigilància de la salut. - Pel que fa als principis de protecció de dades, estan subjectes al deure de
confidencialitat:
A. Només les persones responsables del tractament de dades.
B. Només les persones encarregades del tractament de dades.
C. Només les persones responsables i encarregades del tractament de dades.
D. Les persones responsables i encarregades del tractament de dades, així com totes les
persones que intervinguin en qualsevol fase. - En relació amb el dret de rectificació que consta a l’article 14 de la Llei orgànica 3/2018
de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals, assenyala la resposta
correcta:
A. En exercir el dret, l’afectat/da ha d’indicar a la seva sol•licitud a quines dades es refereix i
quina correcció s’hi ha de fer. Hi ha d’adjuntar, quan sigui necessari, la documentació
justificativa de la inexactitud o el caràcter incomplet de les dades objecte de tractament.
B. En cap cas la persona responsable del tractament podrà exigir que s’aporti la
documentació justificativa de la inexactitud que s’al·lega.
C. La rectificació s’ha de fer en un termini màxim de 48 hores des de la presentació de la
sol·licitud.
D. La persona interessada no té dret que es completin les dades personals incompletes, fins
i tot mitjançant una declaració addicional.
PREGUNTES DE RESERVA - Es pot obligar una persona que declari sobre la seva ideologia, religió o creences?
A. Només si es necessari per accedir a una convocatòria de subvencions públiques o ajuts.
B. No.
C. No, però si és en un interrogatori policial, sí.
D. Només si és necessari per raons de protecció de la salut. - El veto del Senat a un projecte de llei determina:
A. Que el projecte no es pugui sotmetre a la sanció del rei/na sense que el Congrés el
ratifiqui.
B. La caducitat de la iniciativa.
C. La devolució del projecte al Govern.
D. La necessitat que el Tribunal Constitucional s’hi pronunciï explícitament abans de
continuar la seva tramitació. - La Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local és:
A. Una llei de bases que autoritza la formació d’un text articulat, d’acord amb l’article 82 de la
Constitució.
B. Una llei orgànica que regula l’organització i el funcionament de les entitats locals.
C. Una llei d’harmonització que conté la legislació bàsica aplicable a l’Administració Local.
D. Una llei ordinària. - La creació d’organismes públics estatals s’ha de fer:
A. Mitjançant reial decret aprovat pel Consell de Ministres.
B. Mitjançant ordre ministerial del ministre/a competent per raó de la matèria.
C. Mitjançant una llei.
D. Mitjançant una instrucció. - La Carta Municipal de Barcelona:
A. L’Estatut d’autonomia de Catalunya en fa una regulació completa.
B. Es configura com a norma bàsica de l’ordenament jurídic propi del govern local de la
ciutat de Barcelona.
C. Està regulada fonamentalment a la Llei 1/2006, de 13 de març, per la qual es regula el
règim especial del municipi de Barcelona.
D. Habilita l’Ajuntament de Barcelona a crear impostos especials de caràcter local. - De conformitat amb l’article 48 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que aprova el
text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, la Comissió de Govern,
actualment denominada Junta de Govern Local, existeix en tots els municipis:
A. Sempre amb més de 4.000 habitants.
B. Amb més de 5.000 habitants, si ho acorda el ple o ho estableix el seu reglament orgànic.
C. Sempre amb més de 5.000 habitants.
D. Sempre amb més de 2.500 habitants. - Quin d’aquests òrgans NO és dels que cita el III Pla d’igualtat dintre dels òrgans polítics
encarregats de definir la política d’igualtat d’oportunitats de l’Ajuntament de Barcelona:
A. Regidoria de Comerç, Mercats, Règim Intern i Hisenda.
B. Comissió de Govern.
C. Gerència Municipal.
D. El Ple municipal.